dissabte, 11 de febrer del 2012

Estem avergonyits. Ara la justicia.

Ja ho sabem tots, la justícia estatal és com és. Tots ja sabíem que els dinosaures del franquisme no sols no havien desaparegut sinó què ocupen càrrecs d'importància a la jerarquia de poder del sistema democràtic.

Adivineu en què escons queden restes del fascisme.

Ho haveu adivinat, en tots. I exclamareu, COM POT SER! Molt fàcil, sols penseu. 

Franco digué que quan ell morira Espanya seria una monarquia. Ja tenim al Rei dinosaure, qui té un sentiment d'amor per Franco perquè li va resoldre la vida.

El poder executiu i legislatiu, escollits per l'electorat o pel caciquisme propi del segle XIX. Està bé recordar que Franco era un dictador demòcrata, una falsa democràcia, president del seu propi partit polític, 'FET y de las JONS' també conegut com 'el partit polític que més temps ha tingut el poder, guanyant també menys eleccions per legislatura'. I quan Franco mor,entra el Rei a la Transició on també és important Manuel Fraga, qui a més de ser un dinosaure, ho pareix viu i mort. El PP està format al principi bàsicament pels components del partit de Franco, aproximadament com ara. El PP ha estat embolicat a totes les trames de corrupció hagudes des de 1978, es clar que no només ells, ha hagut més partits corruptes.

Parlem ara de Camps. Declarat no-culpable per un jurat popular per acceptar trages per un valor de 15.000€, què casualitat que siga un jurat POPULAR, oi? Qui sabrà si els suborns corrien més que un Porsche 911 o un Ferrari Enzo al circuit de la Ciutat de València. La pregunta que ens ve a la ment és: per què li han jutjat només per 15.000€ quan ha sigut el president de qualsevol lloc que més ha furtat de les arques, més que Jose Maria Aznar, que ja és dir. I parle de desenes, probablement centenars de milions de euros que han anat a parar a familiars i amics.

El poder judicial, independent dels partits polítics. Teòricament. I ací on es troben els dinosaures? Sincerament, a tot lloc. Els càrrecs més importants els tenen les persones més majors perquè com es diu, més sap el Diable per vell que per Diable. Però clar, els dinosaures més vells Llicenciats en Dret estudiaren al franquisme, on pràcticament només podia estudiar la gent amb un alt nivell adquisitiu, que per altra banda es allò que intenten que tornem a viure, i l'ensenyament que rebien estava tan censurat com la literatura. 

Ara amb la primera condemna per prevaricació a Baltasar Garzón (jutge instructor de la trama Gürtel, lluitador anti-dictatorial per tot el mon i difamat pel seu intent de investigar la Memòria Història) ja han sobrepassat la línia entre la opinió personal i la justícia objectiva. Es clar que Garzón va escoltar les converses amb els advocats, és indubtable, però els homes a qui va 'puntxar' els telèfons no eren lliures perquè estaven a la presó.

Xampany. Brindem per la vida, brindem per la mort, brindem per la pàtria, brindem amb el cor. Els agrada moltíssim brindar quan guanyen alguna cosa, com si sigueren esportistes d'elit de motociclisme o F1. Que ETA fa un alto el foc temporal, brindem. Que ETA fa un alto el foc definitiu sense entrega de armes, brindem. Que Camps és no-culpable dels càrrecs imputat, brindem. Que Garzón és condemnat a 11 anys sense el dret a exercir la seua professió, brindem i continuem furtat descaradament.

Xe!, que ens estan fent la mà pels quatre costats.