Ràbia

Hui no vull baixar-me d’esta corrent
que em desperta el sentiment latent de gaudir del meu present.
Per fí he pres una decisió:
no tornar a dir que no a la bona vibració.

Ja ha arribat el moment, l’inconscient desperta,
alerta la ment que el plaer alimenta.
Neurones trencades ballen pel cervell
dient-li aprofita que demà seràs més vell.
I aprofita que demà seràs més vell
I aprofita que demà seràs més vell

Lliura’t de les cadenes que no et deixen eixir,
concentra els teus somnis dins d’una nit,
oblida les obligacions destensa les tensions,
happiness és la clau tio, entra en el meu món.
Com diuen que la natura és sàvia i la llibertat necessària,
s’ha escapat el lleó de la gàbia ple de ràbia, ple de ràbia.

Ja ha arribat el moment com la fi del dia,
crepuscle rogenc que ja no ens pertanyia.
I et puja pel cos com una font d’energia en acció
detonant ritmes i pasions.
Decisió de mosegar les ments dels que són
l’última merda del món

Cria de lleó des què vaig nàixer,
damunt la imposició d’ací no baixe.
Que posen a tothom de jove fins a vell
dient-li no aprofites deixa en off el cervell

Lliura’t de les cadenes que no et deixen eixir,
concentra els teus somnis dins d’una nit,
oblida les obligacions destensa les tensions,
happiness és la clau tio, entra en el meu món.
Com diuen que la natura és sàvia i la llibertat necessària,
s’ha escapat el lleó de la gàbia ple de ràbia, ple de ràbia.