Lletra per Manuel y Guillem
Mai serem vençuts perquè sempre queda algú.
L'amor és com el vent, ja saps, mai l'atraparem.
Comences més calent que una cassola al desert.
Passa passa el temps i se t'enfonsa la ment.
Intentes ser valent, intentes ser atent.
Relacions que es fan més febles perquè portes més d'un mes.
Teoría proposada per els caps pensants del port,
mètode uniforme que ha sigut emprat per tots.
Si trobes el meu cor navegant llança-ho al fons,
no tingues cura ni amargura perquè fa temps que està mort.
Són ties que no es fien, somriuen per tonteries,
perquè es crien en dos dies, ni en els seus pares confien.
Quina és la forma d'acceptar una norma?
El matrimoni tomba a la llibertat de l'home.
No deixes que l'ombra d'una relaciò amb sorra
acabe sense més deshonra per culpa d'algunes dones.
L'Alex i el Javi estan atrapats,
casats amb dones bones de veritat,
però tot en el món té un principi un final
perquè totes les persones busquen la llibertat.
El Xarli i el Willem fa temps que viuen
relacions antigues però encara s'estimen,
quan tot finalitze açò s'assemblarà a un crimen
perquè l'unica imatge és: parelles que es criden.
Altres cartes tens davant, altres arts van abans.
Males zones, amples ones, nades en rius de persones.
Abandones, açò va mal, tothom sap que desentones,
empeores, no soportes que et qüestionen amb segones.
Ja és el final, no saps com ha arribat.
T'ha intentat engayar i ha acabat més que mal.
Tu mateix ets rival de tu altra meïtat,
comdemnat al passat per no haver estimat.
Mai serem vençuts perquè sempre queda algú,
els homes sense ímpetu fan a l'amor tabú.
Al fons d'un bagul tinc mil coses de tu.
Vaig estar tan segur que ara no puc estimar.
S'ha cansat el meur cor i ha acabat abatut.
Escalera reial! Jo una merda de full.
Mai serem vençuts perquè sempre queda algú.
Mai serem vençuts perquè sempre queda algú.
Oblidares les nits de llençols de cendra,
de besos i carícies amb la lluna plena
mirant-te, brillant per fer-te seua,
celosa dels meus dits tocant la teua esquena.
Espera, no t’en vages així.
Almenys torna’m la part que t’endugueres de mi
amagada al fons d’aquell camí
que jo sempre pensava que mai tindria fi.
T’esfumares abans de l’última calada.
S’apaga la flama que ens condemnava
a volar, acariciats pel fum
de la marihuana que em recorda al teu perfum.
I ara a fosques plore per tu esperant a que tornes.
T'espere al llit, però estic jo a soles.
I és que tindre’t tan lluny
em fa sentir sol, trist i massa perdut.
Ama dels meus dies, princesa de les nits,
torna a ser la fada que m’otorgue el desig
de besar de nou la teua dolça pell
i dormir per sempre tombat als teus pits.
Però ara calla i escolta
perquè el meu cor ha iniciat la revolta,
està ferit però encara té força.
Vole amb un núvol verd que em transporta.
Torna’m la meua ànima tràgica.
Torna’m el cel i la nit per a somiar.
Torna’m la teua mirada màgica.
Torna’m les ales que em donen la llibertat.
Mai serem vençuts perquè sempre queda algú,
els homes sense ímpetu fan a l'amor tabú.
Al fons d'un bagul tinc mil coses de tu.
Vaig estar tan segur que ara no puc estimar.
S'ha cansat el meur cor i ha acabat abatut.
Escalera reial! Jo una merda de full.
Mai serem vençuts perquè sempre queda algú.
Mai serem vençuts perquè sempre queda algú.
